34 - Tinció DAPI en cultius primaris neuronals.
Preparació tenyida amb un colorant per a la tinció fluorescent d'ADN (4',6-Diamidino-2-fenilindol diclorhidrat (DAPI). DAPI és un colorant fluorescent que pertany al grup dels colorants d’indol, que s'utilitza per a la tinció d'ADN, per tinció nuclear, per a la tinció de cèl·lules vives i per a la contratinció en tincions immunofluorescència de material humà i murí, com és el cas d'aquest cultiu neuronal.22 - Conjunt de puntes de pipetes.
Una pipeta és un tub calibrat per a mesurar el volum fix o variable del líquid que aboca.Instrument tubular de vidre, o d'altres materials, que omplert de líquid per succió o per immersió, no el deixa anar fins a treure el dit o entra aire al dispositiu (pistó o ventosa, usualment coneguda per la marca comercial usada en genèric PiPump) amb què s'ha obturat el seu extrem superior, i serveix per a transvasar volums coneguts de líquid. És similar a la bureta.
16 - Mesura de dades reals per a la robotització d’escenaris experimentals.

38 - Iguana (Mèxic).
1 - Satèl·lit artificial. (Imatge propietat ITE)
Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les últimes etapes propulsores dels coets llançadors que resten en òrbita, són tots satèl·lits artificials segons la definició estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en òrbita terrestre que serveixen per a fins científics, militars i/o comercials. La resta d'aquest article només prendrà en compte aquesta darrera accepció.
26 - Tinció immunohistoquímica.
Tinció immunohistoquímica de neurones inhibitòries, gabaèrgiques, en corts coronals cerebrals mitjançant marcadors de les proteïnes lligadores de calci (CaBP, calcium binding protein), parvoalbúmina (PV), calbindina (CB) i calretinina (CR). El balanç excitació inhibició és crucial en el cervell i la modulació de l’excitabilitat cortical podria constituir una opció terapèutica en els trastorns neuropsiquiàtrics.
18 - El locus ceruleus i l'angoixa patològica.

L'angoixa patològica es defineix per ser més corporal, desproporcionada a l'estímul que la genera i persistent per sobre dels límits adaptatius. El Locus Ceruleus, es considera el centre generador de les crisis d'angoixa. En la imatge es mostra el locus ceruleus en un model de trastorn de pànic en ratolí. En vermell l’enzim sintetitzant de noradrenalina, un neurotransmissor implicat en l'atac de pànic, i en verd TrkC, el receptor de neurotrofina 3.
27 - Cultius primaris neuronals.
19 - El nombre π (Pi). (Imatge propietat ITE)
El nombre π (Pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica. Actualment, el seu ús no es restringeix a la definició com a quocient entre la longitud i el diàmetre d'una circumferència, sinó que apareix de forma natural en molts altres contexts. En geologia: tot i que la proporció varia, el quocient entre la longitud real d'un riu (incloent meandres) i la longitud en línia recta és aproximadament π.11 - Els nombres. (Imatge propietat ITE)
35 - Mostrejant a la Mediterrània
Aparell per mostrejar la columna d’aigua anomenat familiarment “CTD”. A la part central hi ha uns sensors de temperatura, conductivitat i pressió (d’aquí ve el nom: en anglès, temperature, conductivity, depth) que proporcionen un perfil continu d’aquestes variables, i a la perifèria porta una “Rosette” de 24 ampolles oceanogràfiques que es tanquen a diverses fondàries (en resposta a un senyal que s’envia per un cable elèctric). La fotografia va ser presa el 25 de març de 2008, al Golf del Lleó, durant la campanya FAMOSO 1 a bord del vaixell oceanogràfic “Sarmiento de Gamboa”,30 - Ona marina.
D'ones n'hi ha de molts tipus. Les longitudinals, en què la transmissió es produeix per avançament de zones de compressió i distensió (per exemple, les ones sísmiques P o el so) i es transmeten per l'interior de sòlids i líquids; unes altres en són les transversals, on tenim moviments perpendiculars a la direcció de propagació, i només les trobem en sòlids (ones sísmiques S, p. ex.); i per fi, les ones orbitals, les quals es transmeten al llarg de superfícies de separació entre dos fluïds de diferent densitat.
36 - Sobre el gel marí de l’Àrtic
4 - Medusses.
Les meduses o grumers són cnidaris de vida lliure. Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marines o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per a desplaçar-se s'impulsen per contraccions rítmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que després és expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de plàncton i petits peixos. Més del 95% del pes d'una medusa és aigua.24 - Piràmide de Chichen Itza, (Mèxic).
46 - Estrelles.
Una estrella, estrela o estel és plasma en un equilibri semblant a l'equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Les estrelles (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre.Les estrelles emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que les vegem blanques. Tanmateix, en moltes estrelles es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques, sobretot les vermelles, com és el cas de Betelgeuse o bé d'Antares. El Sol és clarament groguenc. Això és perquè l'estrella emet més llum groga no pas d'altres colors.
9 - La lluna.
15 - Balança. (Imatge propietat ITE)
Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, plata») és un instrument de mesura que serveix per avaluar el pes o la massa d'un objecte.
Les balances s'usen per amidar el pes, o la massa, en la ciència, i la tècnica de diferents objectes materials, àdhuc d'una persona, i a la indústria i el comerç les balances serveixen per moltes aplicacions diferents, i segons molts diferents ordres de magnitud, des de petites quantitats de materials en el laboratori, fins a transports pesants.
45 - Tres columnes amb capitells. (Imatge propietat ITE)

El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures. El seu origen es troba a Egipte i en l'arquitectura grega determina el ordre d'una columna (dòric, jònic o corinti). Durant l'Edat Mitjana contenia escenes bíbliques, ornaments que imitaven la natura i criatures llegendàries.
39 - Fulles de la planta de l'arròs.
















