34 - Tinció DAPI en cultius primaris neuronals.

Preparació tenyida amb un colorant per a la tinció fluorescent d'ADN (4',6-Diamidino-2-fenilindol diclorhidrat (DAPI). DAPI és un colorant fluorescent que pertany al grup dels colorants d’indol, que s'utilitza per a la tinció d'ADN, per tinció nuclear, per a la tinció de cèl·lules vives i per a la contratinció en tincions immunofluorescència de material humà i murí, com és el cas d'aquest cultiu neuronal.


21 - Ferramentes de tall. (Imatge propietat ITE)

Publicar entrada

22 - Conjunt de puntes de pipetes.

Una pipeta és un tub calibrat per a mesurar el volum fix o variable del líquid que aboca.

Instrument tubular de vidre, o d'altres materials, que omplert de líquid per succió o per immersió, no el deixa anar fins a treure el dit o entra aire al dispositiu (pistó o ventosa, usualment coneguda per la marca comercial usada en genèric PiPump) amb què s'ha obturat el seu extrem superior, i serveix per a transvasar volums coneguts de líquid. És similar a la bureta.

16 - Mesura de dades reals per a la robotització d’escenaris experimentals.

La gran complexitat de l’anatomia humana i la diferent constitució fisiològica de les persones fa que determinar el millor procediment quirúrgic no sigui una tasca fàcil. La imatge mostra un sistema de mesura dels esforços que suporten els fils de sutura després d’una intervenció de reconstrucció del cap de l’húmer trencat en quatre parts. La figura mostra una espatlla humana en una sala de dissecció, on s’han disposat uns sensors als fils de sutura de manera que no pertorbin la seva funció d’unió dels fragments ossis. El coneixement de les magnituds dels esforços en condicions reals es necessari per poder emular el seu funcionament en una estació robotitzada d’assaig i avaluació de diferents tècniques quirúrgiques.


38 - Iguana (Mèxic).

La iguana, iguana verda, iguana comuna o iguana vulgar (Iguana iguana) és un gran rèptil saure arborícola d'Amèrica Central i de Sud-amèrica. S'hi troba des de Mèxic fins al nord d'Argentina, sud de Brasil i de Paraguai, així com a les Illes del Carib i a Florida (on són salvatges). Solen tenir una llargària d'uns 2 m. de cap a cua i poden arribar a pesar fins a 10 kg. Recents descobriments han mostrat que les iguanes, així com altres espècies que es tenen com a mascotes, són, en realitat, verinoses.

41 - Embrió de ratolí.


1 - Satèl·lit artificial. (Imatge propietat ITE)

Un satèl·lit artificial és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.

Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les últimes etapes propulsores dels coets llançadors que resten en òrbita, són tots satèl·lits artificials segons la definició estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en òrbita terrestre que serveixen per a fins científics, militars i/o comercials. La resta d'aquest article només prendrà en compte aquesta darrera accepció.

2 - Imatge per microscopia confocal.


Cèlul•les musculars llises humanes procedents de coronàries de pacients trasplantats a l’Hospital.

26 - Tinció immunohistoquímica.

Tinció immunohistoquímica de neurones inhibitòries, gabaèrgiques, en corts coronals cerebrals mitjançant marcadors de les proteïnes lligadores de calci (CaBP, calcium binding protein), parvoalbúmina (PV), calbindina (CB) i calretinina (CR). El balanç excitació inhibició és crucial en el cervell i la modulació de l’excitabilitat cortical podria constituir una opció terapèutica en els trastorns neuropsiquiàtrics.

18 - El locus ceruleus i l'angoixa patològica.

L'angoixa patològica es defineix per ser més corporal, desproporcionada a l'estímul que la genera i persistent per sobre dels límits adaptatius. El Locus Ceruleus, es considera el centre generador de les crisis d'angoixa. En la imatge es mostra el locus ceruleus en un model de trastorn de pànic en ratolí. En vermell l’enzim sintetitzant de noradrenalina, un neurotransmissor implicat en l'atac de pànic, i en verd TrkC, el receptor de neurotrofina 3.


27 - Cultius primaris neuronals.

Doble tinció immunofluorescent en cultius primaris de neurones corticals d'un ratolí transgènic. Es mostra en verd, el marcatge d’actina, una proteïna del citoesquelet cel·lular.

12 - Artèria coronària.

Mostra, procedent d’una autòpsia, d’una artèria del cor amb mínim engruiximent de la capa intima.

19 - El nombre π (Pi). (Imatge propietat ITE)

El nombre π (Pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica. Actualment, el seu ús no es restringeix a la definició com a quocient entre la longitud i el diàmetre d'una circumferència, sinó que apareix de forma natural en molts altres contexts. En geologia: tot i que la proporció varia, el quocient entre la longitud real d'un riu (incloent meandres) i la longitud en línia recta és aproximadament π.

7 - PALM. Equip de Microdissecció amb làser.



Aquest equip permet aïllar zones específiques de teixit amb tecnologia làser.

11 - Els nombres. (Imatge propietat ITE)

Un nombre és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte. Aquesta és la definició que hi dóna el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. En aquesta definició hi queden clarament inclosos tots els tipus de nombres de què tracten les matemàtiques perquè tots són generalitzacions del concepte dels nombres que es fan servir per comptar, és a dir, els nombres naturals.

20 - La vida en l'aquari


35 - Mostrejant a la Mediterrània

Aparell per mostrejar la columna d’aigua anomenat familiarment “CTD”. A la part central hi ha uns sensors de temperatura, conductivitat i pressió (d’aquí ve el nom: en anglès, temperature, conductivity, depth) que proporcionen un perfil continu d’aquestes variables, i a la perifèria porta una “Rosette” de 24 ampolles oceanogràfiques que es tanquen a diverses fondàries (en resposta a un senyal que s’envia per un cable elèctric). La fotografia va ser presa el 25 de març de 2008, al Golf del Lleó, durant la campanya FAMOSO 1 a bord del vaixell oceanogràfic “Sarmiento de Gamboa”,

30 - Ona marina.

Les ones oceàniques més conegudes són pertorbacions de la superfície de l'aigua, produïdes principalment pel vent o, ocasionalment, per altres causes com els terratrèmols.

D'ones n'hi ha de molts tipus. Les longitudinals, en què la transmissió es produeix per avançament de zones de compressió i distensió (per exemple, les ones sísmiques P o el so) i es transmeten per l'interior de sòlids i líquids; unes altres en són les transversals, on tenim moviments perpendiculars a la direcció de propagació, i només les trobem en sòlids (ones sísmiques S, p. ex.); i per fi, les ones orbitals, les quals es transmeten al llarg de superfícies de separació entre dos fluïds de diferent densitat.

36 - Sobre el gel marí de l’Àrtic

Proa del trencaglaç canadenc “CCGS Amundsen”. Les tres persones de l’esquerra són ivnestigadores de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). La fotografia va ser presa el 9 de febrer de 2008, durant una de les fases del projecte CFL , coordinat per Canada com a part del darrer Any Polar Internacional, per a estudiar l’ecosistema d’una zona del Mar de Beaufort, a la part occidental de l’Àrctic canadenc.

4 - Medusses.

Les meduses o grumers són cnidaris de vida lliure. Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marines o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per a desplaçar-se s'impulsen per contraccions rítmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que després és expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de plàncton i petits peixos. Més del 95% del pes d'una medusa és aigua.

24 - Piràmide de Chichen Itza, (Mèxic).

Chichén Itzá (grafia espanyola del maia Chich'en Itza, literalment «vora el pou dels itzàs») és una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatán, entre les ciutats de Valladolid i Mérida. Una de les ciutats més importants de la civilització maia, Chichén Itzá és molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectònics i ha estat considerada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Des del 2007, és considerada una de les noves set meravelles del món.

46 - Estrelles.

Una estrella, estrela o estel és plasma en un equilibri semblant a l'equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Les estrelles (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre.

Les estrelles emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que les vegem blanques. Tanmateix, en moltes estrelles es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques, sobretot les vermelles, com és el cas de Betelgeuse o bé d'Antares. El Sol és clarament groguenc. Això és perquè l'estrella emet més llum groga no pas d'altres colors.

9 - La lluna.

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. El seu diàmetre és de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km. La seva massa és molt menor que la terrestre, i l'acceleració de la gravetat és aproximadament 1/6 de la de la Terra.
La seva superfície està plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue. Vist des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol, tot i que realment no brilla, ens reflecteix la llum del sol.

21


13 - Una dona a Bassari, (Senegal). (Imatge propietat ITE)















15 - Balança. (Imatge propietat ITE)

Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, plata») és un instrument de mesura que serveix per avaluar el pes o la massa d'un objecte.

Les balances s'usen per amidar el pes, o la massa, en la ciència, i la tècnica de diferents objectes materials, àdhuc d'una persona, i a la indústria i el comerç les balances serveixen per moltes aplicacions diferents, i segons molts diferents ordres de magnitud, des de petites quantitats de materials en el laboratori, fins a transports pesants.

28 - Dues nenes a Luang prabang, (Laos).


6 - Un nen al desert del Rajasthan, (Índia).


45 - Dones de Jodhpur, (Índia).


8 - Monomi. (Imatge propietat ITE)

S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics, com ara:

Un monomi pot tenir també un nombre multiplicat, el coeficient. El coeficient s'acostuma a escriure al principi del monomi.

37 - Fòssil d'un peix. (Imatge propietat ITE)


3 - Fòssil.





14 - Equip de científics buscant fòssils.




45 - Tres columnes amb capitells. (Imatge propietat ITE)

Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal. Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures. El seu origen es troba a Egipte i en l'arquitectura grega determina el ordre d'una columna (dòric, jònic o corinti). Durant l'Edat Mitjana contenia escenes bíbliques, ornaments que imitaven la natura i criatures llegendàries.

39 - Fulles de la planta de l'arròs.

L'arròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies. El seu gra és un dels principals aliments de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial. Tot i que normalment es considera que l'arròs és una única planta, en realitat són dues espècies, la varietat asiàtica (Oryza sativa) i l'africana (Oryza glaberrima).

10 - Ordi. (Imatge propietat ITE)

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per les seves espigues amb llargues arestes. És un cereal de gran importància tant per animals com per humans.

5 - Els tres estats de la matèria. (Imatge propietat ITE)

Els tres estats més familiars de la matèria són el sòlid, el líquid i el gasós.

En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal•lina, index de refracció, ...).

31 - Reacció química. (Imatge propietat ITE)

Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics. Per exemple, diverses molècules poden reaccionar per formar-ne una altra (o diverses de diferents), o bé una sola molècula es pot descompondre en d'altres de més petites, o canviar la seva estructura interna. S'anomena reactius a les molècules que reaccionen, i productes a les que s'obtenen com a resultat de la reacció.

23 - Halita (sal gema). (Imatge propietat ITE)

L'halita és un mineral format per cristalls de clorur sòdic.

42 - Estats de l'aigua. (Imatge propietat ITE)

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,...). Mai no hi podrem trobar aigua pura. L'aigua pura només es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos de purificació, com ara la destil•lació.

40 - Coure. (Imatge propietat ITE)

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29, i és un dels metalls més importants. Es tracta d'un metall de transició de coloració rogenca i brillantor metàl•lica que, juntament amb la plata i l'or, forma part de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat perquè són els millors conductors d'electricitat. Gràcies a la seva alta conductivitat elèctrica, ductilitat i mal•leabilitat, s'ha convertit en el material més utilitzat per a fabricar cables elèctrics i altres components elèctrics i electrònics.

29 - Provetes. (Imatge propietat ITE)

La proveta és un instrument volumètric, que permet mesurar volums superiors i més ràpidament que les pipetes, encara que amb menor precisió.

Està format per un tub generalment transparent d'uns centímetres de diàmetre, i té una graduació (una sèrie de marques gravades) des de 0 mil•lilitres fins al màxim de la proveta indicant diferents volums. La part inferior està tancada i té una base que serveix de suport, mentre que la superior està oberta que permet introduir el líquid a mesurar i sol tenir un becpic que permet abocarvessar el líquid mesurat.

44 - Vapor. (Imatge propietat ITE)

S'anomena vapor a un gas que es pot condensar a temperatura constant, augmentant-ne la pressió. Per contra per convertir un gas no vaporós a líquid, no n'hi ha prou en augmentar la pressió, sinó que caldrà augmentar-ne la temperatura.

32 - Sal amoníac. (Imatge propietat ITE)




33 - Núvols.

Un núvol o nigul és una regió de l'atmosfera lliure on té lloc la condensació del vapor d'aigua contingut en l'aire. Es distingeix de la boira en què no toca a terra. La classificació dels núvols universalment adoptada és la de l'Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel.

Cada gota del núvol té un diàmetre d'una centèsima part de mil•límetre, i cada metre cúbic d'aire conté 100 milions de gotes. Com que les gotes són tan petites, es poden mantenir en estat líquid a temperatures de fins -30 °C. En aquest cas, s'anomenen gotes superrefredades.

25 - Prisma òptic. (Imatge propietat ITE)

Un prisma és un instrument òptic capaç de refractar , reflectir i descompondre la llum en els colors de l'arc de Sant Martí.

17 - Ombra.

Una ombra és una regió fosca on la llum és obstaculitzada. Una ombra ocupa tot l'espai de darrera un objetcte opac amb una font de llum en front seu. La secció eficaç d'una ombra és una silueta bidimensional o una projecció invertida de l'objecte que bloqueja la llum.